Aquest documental pretén mostrar la importància del treball en xarxa de la comunitat a la hora d’abordar realitats socials com la venda i el consum de drogues intravenoses a barris i espais públics. Les experiències i opinions de diversos actors socials implicats en aquest cas en un barri (Sant Josep Obrer) de Reus (Catalunya, Espanya) i la actuació d’una associació d’usuaris de drogues (ARSU) des de la perspectiva de la reducció de danys en aquest escenari, mostra que la participació dels propis usuaris de drogues és fonamental per garantir la convivència i promoure la salut i actituds de respecte a la comunitat. Al meu pati del darrere també vol ser una eina per promoure estratègies formatives i no conflictives per implementar serveis d’atenció a les drogodependències, que necessiten el consens dels diferents actors i agents implicats en un mateix àmbit. Els usuaris de drogues no són el problema sinó que són part de la solució.
Guió: Antoniu Llort
Traducció: Marcus Packard
Música: Fetitxe 13
Filmació i Edició: Christophe Sion
Una producció de Hokusai Films